O.V


Nom: O.V
Edat: 12a 3m
Curs: 6è
Data d'aplicació: 12.02.13

PROBLEMES PRINCIPALS:
L’O.V mostra un estat d’ànim apàtic, mostra una actitud passiva davant la vida i poc interès pels seus iguals.

MOTIU DE CONSULTA:
L’O.V és valorat a CREIX, a petició dels pares, per identificar possibles motius que puguin estar afectant a tenir un estat apàtic. Es comunica que el O.V és un noi passiu, amb poca capacitat de decisió, molt sensible, tímid, amb dificultats per mantenir les amistats i amb poca autoestima. A l’escola l’O.V té un rendiment baix. 

ANTECEDENTS FAMILIARS:
L’O.V viu amb els seus pares biològics i un germà més petit. El seu desenvolupament psicomotor està dintre de la normalitat. Va adquirir el llenguatge dintre la normalitat tot i que va anar al logopeda als 8 anys per l’articulació de la “r”. Actualment, la seva expressió és vaga i de frases curtes. Control d’esfínters diürns dins la normalitat. Control nocturn total als 12 anys. I amb lleugeres pors nocturnes fins l’actualitat.
Mare i àvia materna amb diagnòstic depressiu crònic.
                  
TESTS APLICATS:
WISC-IV. Escala d’Intel·ligència General de Weschler-IV
PPG-IPG. Inventari de Personalitat
TAMAI. Test Autoevalutiu Multifactorial d’ Adaptació Infantil.

ACTITUD EN EL MOMENT DE L'EXPLIRACIÓ:
L’actitud de l’O.V va ser correcta i col·laboradora durant tota l’exploració. L’exploració va ser realitzada en dos dies diferents.

WISC- IV
Escala d’Intel·ligència de Weschler per a Nens - IV


COMPRENSIÓ VERBAL
COMPRENSIÓ (C)   PE.  8
Judici pràctic; Comprensió i adaptació a situacions socials; Comportament social acceptable i eficaç.

SEMBLANCES (S)    PE.  10
Comprensió; Relacions conceptuals; Pensament abstracte i associatiu.

VOCABULARI           (V)  PE.  10
Riquesa i tipus de llenguatge; Comprensió i fluides verbal

RAONAMENT PERCEPTIU
CUBS (CC)    PE.  12
Percepció visual; Relacions espacials; Coordinació visió - motora.

CONCEPTES            (Co)    PE.  13
Raonament abstracte i formació de categories

MATRIUS (M)             PE.  15
Intel·ligència fluïda. Factor general d’ intel·ligència.

MEMÒRIA DE TREBALL
DÍGITS (D)     PE.  9
Memòria auditiva a curt termini; atenció; concentració

LLETRES I NÚMEROS  (LN)             PE.  12
Maneig d’informació mental; atenció; memòria auditiva a curt termini

VELOCITAT DE PROCESAMENT
CLAUS DE NÚMEROS (Cl) PE. 7
Memòria visual immediata; Previsió associativa; Velocitat motora.

BÚSQUEDA DE SÍMBOLS (BS)     PE.  10
Velocitat de processament; memòria visual a curt termini; discriminació visual; concentració

COMPRENSIÓ VERBAL                                         CV  97
RAONAMENT PERCEPTIU                                    RP  120
MEMÒRIA DE TREBALL                                        MT  102
VELOCITAT DE PROCESAMENT                          VP  93 
CI TOTAL                                                      CIT  103   
 
En les proves passades a l’O.V s’observa una diferència estadísticament significativa entre els resultats obtinguts en ambdues Escales que composen el test, per la qual cosa, el quocient intel·lectual total es considera orientatiu.


Conclusions de la Prova:
L’O.V obté un nivell intel·lectual dins de la mitja en funció de la seva edat, corresponent a un CI de 103, en el interval mig de l’escala (90-109).
En l’àrea de comprensió verbal, obté una mitja de 97 equivalent a un nivell mig. Mostra avantatge en vocabulari i semblances. Mostra desavantatge en comprensió.
En l’àrea de raonament perceptiu, obté una mitja de 120 equivalent a un nivell superior. Mostra avantatge en matrius. Mostra desavantatge en cubs.
La memòria de treball és un component essencial del raonament fluït (pensament abstracte) i d’altres processos cognitius de nivell superior, a més d’estar relacionada amb l’aprenentatge i el rendiment. Obté una mitja de 102 equivalent a un nivell mig. Mostra avantatge en lletres i números. Mostra desavantatge en dígits.
Per altra banda la velocitat de processament és sensible a diversos problemes neurològics com l’epilèpsia, el dèficit d’atenció con/sin hiperactivitat i els danys cerebrals traumàtics. Obté una mitja de 93 equivalent a un nivell mig. Mostra avantatge en buscar símbols. Mostra desavantatge en claus.

L’anàlisi de les subproves ens aporta el següent:

Nivell mig-alt  en les capacitats conceptuals d’anàlisi i síntesis, de representació mental i d’abstracció, així com en estructuració espacial, lateralització i capacitat d’orientació. (Cubs)

Nivell mig  en capacitat de conceptualització, de generalització i de pensament abstracte. L’èxit en aquesta subprova elimina la sospita de deficiència mental i permet fer la hipòtesis de pseudodeficiència. (Semblances)

Nivell mig en la capacitat de seguiment d’una seqüència, de memòria auditiva immediata, atenció i concentració. (Dígits)

Nivell alt en capacitat de raonament abstracte i la formació de categories (Conceptes)

Nivell baix  en capacitat amnèsica, en atenció, concentració i en aprenentatge. (Claus)

Nivell mig  en la capacitat d’adquirir coneixements i d’extensió general dels mateixos, així com facilitat de verbalització. (Vocabulari)

Nivell mig - alt en aptituds com formació de seqüències, maneig d’informació mentalment, atenció, memòria auditiva a curt termini, imaginació visió - espacial i velocitat de processament. (Lletres i números).

Nivell alt en la capacitat intel·lectual fluïda. Mesura el factor general de intel·ligència sense tenir en comte la influència verbal i cultural (Matrius).

Nivell mig - baix  en la capacitat de comprensió i adaptació a situacions socials, d’integració de l’educació dels pares i de les normes socials, així com dels valors de grup. (Comprensió)

Nivell mig  en velocitat de processament, memòria visual a curt plaç, coordinació visió - motora, flexibilitat cognitiva, discriminació visual i concentració (Buscar símbols).


PPG-IPG
Inventari de Personalitat


Avaluació de vuit trets bàsics de la personalitat: ascendència, estabilitat emocional i sociabilitat en el PPG; cautela, originalitat, comprensió i vitalitat en el IPG. La suma dels resultats en les quatre escales PPG permet una mitja d’autoestima.

Ascendència                         PC.  24
Es refereix a la dominància i iniciativa en las situacions de grup.
BAIX: L’O.V té tendència a prendre un paper més passiu que actiu en el grup d’iguals. Prefereix escoltar a parlar, té poca autoconfiança, deixa que altres prenguin les decisions i acostuma a dependre del consell dels altres.

Responsabilitat                                PC. 12
Fa referència a la constància i perseverança en les feines proposades, encara que no siguin del seu grau o interès.
BAIX: El resultat obtingut per l’O.V en aquesta prova ens mostra que li costa acabar les feines quan deixa d’interessar-li i tendeix a eludir les seves responsabilitats.

Estabilitat Emocional                      PC. 33
Reuneix en si mateixa l’absència d’ hipersensibilitat, ansietat, preocupacions i tensió nerviosa;
BAIX: En aquest punt veient que l’O.V presenta hipersensibilitat, ansietat, preocupacions i tensió nerviosa. Mostra una baixa tolerància a la frustració, reflectint com a tret de la seva personalitat un  ajust emocional deficient.

Sociabilitat                            PC. 33
És el tret que facilita el tracte amb els altres.
BAIX: L’O.V en aquest punt mostra una restricció general dels contactes socials, encara que sense arribar a una evitació real de tota relació social.

Autoestima                           PC. 15
Valoració d'un mateix
BAIX: L’O.V té baixa l’autoestima. Aquest punt és clau i veiem necessari actuar en conseqüència amb alguna teràpia de recolzament.

Cautela                                              PC. 40
Cura i reserva que es posa en fer alguna cosa per prevenir possibles riscos o per no ser notat
BAIX: L’O.V es mostra com una persona poc  previnguda, a la que no li agrada considerar amb cura els detalls abans de prendre una decisió i a qui li agrada arriscar-se o decidir a la lleugera. Tendència clara a la impulsivitat i a actuar a la aventura.

Originalitat                            PC. 40
La variable defineix als subjectes a qui els hi agrada treballar en feines difícils, que són intel·lectualment curiosos, a qui els hi encanta plantejar i solucionar qüestions intricades.
BAIX: L’O.V no es mostra preocupat per adquirir coneixements ni interessat en resoldre problemes.

Comprensió                          PC. 42
BAIX: La tendència de l’O.V és a mostrar-se crític, irritant-se o molestant-se davant el que fan o diuen els altres.

Vitalitat                                  PC. 17
La variable defineix la capacitat de tenir energia, de treballar i moure’s amb rapidesa.
BAIX: L’O.V presenta poca vitalitat o impuls, preferint un ritme lent o cansant-se fàcilment, on els resultats o “producció” és menor.


TAMAI
Test Autoavaloratiu Multifactorial d’Adaptació Infantil

Autoavaluació de la inadaptació personal, social, escolar, familiar i actituds educadores dels pares.

Inadaptació personal.                     Centil. 81 a 95
S’engloba  en aquest sector, tant el desajust que les persones tenen amb si mateixes (Autoajust) com amb la realitat general o dificultat personal per acceptar la realitat tal qual és (Desajust Dissociatiu).
Cogniafecció: Comportament de temor, por i intranquil·litat junt a, o derivat de, la infravaloració de sí mateix.
Aquí observem  un autoconcepte negatiu en que a l‘O.V li agradaria ser diferent de com és, inclús, li agradaria tornar a néixer per ser de diferent forma a com és en l’actualitat. Està insatisfet del que fa i pensa que tot li surt malament. A demés la seva pròpia insatisfacció el porta a estar insatisfet amb la realitat, de forma que fins i tot s’avorreix en els jocs.
Cognipunició: La valoració desajustada de sí mateix el condueix a donar o carregar sobre sí mateix la tensió viscuda.
D’una forma molt directa a través de la intrapunició, autodespreci i autocàstig, propi de la tendència a la timidesa, culpabilitat, escrupolós i obsessions. També a través d’estats depressius i de les reaccions de somatització, és a dir, molèsties i malalties corporals derivades de la tensió psíquica.

Inadaptació escolar.                                    Centil. 81 a 95
La insatisfacció i el comportament inadequat respecte a la realitat escolar és el que constitueix la Inadaptació Escolar.
Respecte a l’aversió a la institució: l’O.V no està satisfet amb la forma de ser dels professors, amb la forma d’explicar o tractar als alumnes; no està satisfet amb el col·legi, amb la classe i amb la situació escolar en general.
Respecte a l’aversió a l’aprenentatge: té un cert desgrat cap a l’estudi i falta de motivació pel saber.

Inadaptació social.                          Centil. 81 a 95
Significa el grau d’incapacitat o de problemes que suposen la relació social.
Respecte a la restricció social:  Hi ha un certa presència de restricció social, és a dir, l’O.V mostra una actitud social que es restringeix en quantitat (introversió o tendència a aïllar-se o a relacionar-se amb poca gent) o en qualitat (sentint-se víctima de la hostilitat dels altres).
Respecte a la disnomia: L’O.V manifesta un comportament social caracteritzat per la despreocupació, adversitat o enfrontament amb la normativa social. Tendeix a ser inquiet, revoltós, descuidat, brut, desordenat, negativisme i desobedient.

Insatisfacció familiar.                                  Centil. 81 a 95
L’O.V manifesta alt grau de insatisfacció en quant al clima de casa i la relació dels pares entre sí.

Insatisfacció germans                                 Centil. Sense Constatar
L’O.V està bé amb el germà i no manifesta insatisfacció en relació amb ell, a través de gelosia, baralles, contrarietats o conflictes interns.

Educació pare.                                             Centil. Sense Constatar
L’estil educador del pare és avaluat segons el criteri de l’Oscar. La puntuació obtinguda indica el grau en que l’estil educador del pare és més ideal. Indica rebre per part del pare un estil educatiu de restricció, amb freqüents conductes paternes que indiquen serietat, càstig i rebuig. Conjuntament amb una educació excessivament normativa arribant inclús a ser punitiva per a ell.

Educació mare                                           Centil. 61 a 80
L’estil educador  de la mare és avaluat segons el criteri de l’Oscar. La puntuació obtinguda indica el grau en que l’estil educador  de la mare és més ideal. Indica rebre per part de la mare un estil educatiu apropiada.

Discrepància educativa.                 Centil. 61 a 80
Presència de desacord en el seus papers educatius dels pares. Situació educativa familiar que és problemàtica i que és origen de diferents inadaptacions en el nen.

Pro - imatge.                                     Centil. Sense Constatar
Sinceritat en les respostes.

Contradiccions.                                           Centil. Sense Constatar
Coherència entre les respostes. No hi ha presència de contradiccions entre les mateixes.


CONCLUSIONS FINALS:
L’O.V obté una intel·ligència orientativa global dins la normalitat. Es parla d’intel·ligència global orientativa ja que s’observa una diferència estadísticament significativa entre els resultats obtinguts en ambdues escales que composen el test. Cal dir, que destaca per sobre de la normalitat amb un nivell superior en la sub-escala d’intel·ligència de matrius. Aquest resultat, ens pot fer pensar que l’O.V gaudeix d’una intel·ligència alta que s’està veient afectada degut al seu desajust emocional.

Referent a la personalitat de l’O.V s’observa que té una personalitat amb puntuacions baixes en els següents ítems: ascendència, responsabilitat, autoestima, estabilitat emocional, sociabilitat, cautela originalitat, comprensió i vitalitat.

Pel que a l’adaptació de l’O.V en els diferents àmbits de la seva vida, els resultats indiquen que mostra inadaptació general, personal, escolar, social i familiar.

Considerem que l’O.V és conscient de la seva situació, punt que ens ajuda i ens predisposa per a poder treballar amb ell. El seu nivell intel·lectual també ens fa pensar que té moltes possibilitats de remuntar amb una psicoteràpia.


IMPRESSIÓ DIAGNÒSTICA:
Els resultats obtinguts en les proves psicomètriques i psicològiques no són significatives per cap impressió diagnòstica en aquest moment.

Tot i així, cal indicar que l’O.V té un desajust emocional global en diferents àrees de la seva vida que cal treballar per tal de que no evolucioni en una depressió i/o trastorn d’ansietat.


RECOMANACIONS A LA FAMÍLIA:

-          Inici de teràpia psicològica a l’O.V, amb la necessitat de participació i col·laboració per part de la família en la teràpia. Recomanem la Teràpia Sistèmica Breu.
-          Tractar amb estima, proporcionant seguretat. Comunicació empàtica i respectuosa.
-          Substituir el “ets” per “estàs”. Concretar la conducta i no etiquetar (ex.  Quan no endreça l’habitació: l’habitació no està ordenada... en lloc de: ets un desordenat). Criticar el fet, no al nen.
-          Fer-li sentir especial i diferent, que estigui orgullós d’ ell mateix. Ressaltar els seus aspectes positius,  millor si són personals, d’aquesta manera li ajudarem a que es pugui formar un autoconcepte real i positiu d’ ell mateix. (ex. Què bé has fet aquest treball...).

RECOMANACIONS A L’ESCOLA:

Per tal d’afavorir l’autoestima de l’O.V:
-      Tractar amb estima, proporcionant seguretat. Comunicació empàtica i respectuosa.
-      Substituir el “ets” per “estàs”. Concretar la conducta i no etiquetar (ex.  Quan arribes tard…en lloc de: ets un impuntual). Criticar el fet, no al nen.
-      Fer-li sentir especial i diferent, que estigui orgullós d’ ell mateix. Ressaltar els seus aspectes positius,  millor si són personals, d’aquesta manera li ajudarem a que es pugui formar un autoconcepte real i positiu d’ ell mateix (ex. Què ve se’t dona...).
-      Utilitzem un reforç descriptiu (ex. ho has fet molt bé/ m’agrada molt el teu dibuix perquè...)
-      Valorar el seu esforç en aconseguir els objectius i no només el resultat. Evitar informar d’una falta de capacitat davant un fracàs.
-      Donar-li responsabilitats i càrrecs dins de la classe que pugui executar bé. Que tingui un paper important dins de la classe. Afavorir oportunitats d’èxit davant dels seus companys i reforçar-lo públicament per a millorar la imatge negativa que pot tenir d’ ell mateix. També podem reforçar a la tots els companys pel bon comportament de l’alumne.
-      Esbrinar els seus interessos i èxits fora de l’escola en les reunions amb els pares.
-      Dedicar un temps especial per parlar amb ell a soles. Atendre al que ens diu.
-      Fomentar la resolució dels problemes socials de la vida diària, per augmentar la seva autonomia i millorar el seu autoconcepte: “no necessito als demés per a tot i puc resoldre els meus problemes jo mateix”.
-      Ajudar-lo a acceptar les seves limitacions, no negar-les. Avaluar-lo d’una manera realista. Ningú no és perfecte i és normal que algunes activitats/ assignatures se’ns donin pitjor.
-      Evitar les comparacions (tots som diferents, per sort) així com els comentaris negatius en veu alta per a evitar l’estigmatització del nen davant la resta de companys.
-      Fomentar l’èxit social. És molt important que com a mínim tingui un bon amic. Es pot recomanar apuntar-lo a una activitat extraescolar en la que sigui bo i li agradi, pot anar a un esplai, convidar amics/ veïns a casa...
-      Fomentar habilitats socials (amabilitat, assertivitat, etc.)
-      Educar en comportaments prosocials. Per exemple: ajudar als altres repercuteix en el positiu autoconcepte.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada